Recomanacions per a un bon raspallat
Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va publicar en la seva web el següent article referent a la salut bucodental que creiem interessant de penjar-lo en la nostra web.
L’objectiu d’aquest hàbit higiènic és eliminar la placa bacteriana i aportar fluor tòpic a les dents.
Amb pressió suau i durant dos minuts, com a mínim:
- Raspalleu la cara externa (la que es veu) de totes les dents, tant de les superiors com de les inferiors, sempre des de la geniva cap a la dent.
- Raspalleu la superfície trituradora (que és la que mastega els aliments) movent el raspall horitzontalment, de davant cap enrere i a l’inrevés.
- Subjecteu el mànec del raspall verticalment i raspalleu la cara interna (que és la que no es veu) de totes les dents, sempre des de la geniva cap a la dent.
- Un cop acabat el raspallat, glopegeu amb una mica d’aigua.
És important que no us deixeu cap superfície sense netejar i feu el raspallat de manera sistemàtica, seguint sempre el mateix ordre.
És important que els raspalls infantils siguin petits (per poder arribar als llocs més inaccessibles) i de filaments suaus. La pasta ha de contenir fluor, que s’incorpora a l’esmalt de la dent i la fa més resistent a la càries. Pel que fa a la quantitat de dentifrici, és suficient una quantitat similar a la mida d’un pèsol.
Desenvolupament dental infantil
Com a guia orientativa del desenvolupament dental infantil, és interessant tenir en compte aquestes indicacions:
- De zero a sis mesos: evitar l’addició innecessària de sucre o mel al biberó o el xumet.
- Als set mesos: moment en el qual haurien d’aparèixer les primeres dents.
- De dotze a quinze mesos: si no han aparegut les primeres dents temporals o de llet, cal consultar l’odontòleg.
- Als dos anys: iniciar la utilització del raspall de dents amb quantitats molt petites de dentifrici fluorat. Evitar el biberó o el xumet. Primer control odontològic que cal repetir anualment.
- Als sis anys: edat en la qual apareixen els primers queixals definitius. Cal iniciar els glopejos amb solucions fluorades.
- De vuit a deu anys: vigilar les maloclusions dentals (mala posició de la dentició).
- De dotze a catorze anys: en aquesta edat, hauria d’estar completada tota la dentició permanent excepte les terceres molars permanents o queixals del seny (vint-i-vuit peces).
